Música d’entreguerres és el projecte artístic de les Saturnals que pretén centrar l’atenció en aquelles músiques per a corda escrites durant la dècada dels anys 30. Les Saturnals hem recuperat de l’arxiu obres de Manuel Palau i Luis Sánchez Fernández, i junt amb Benjamin Britten, hem confeccionat un programa que serveix de testimoni d’aquelles músiques que van sonar entre les dos grans guerres del segle XX.

Després de la gran guerra

L’arribada del segle XX suposa per a la música un punt d’inflexió. Per un costat, compositors com Mahler, Strauss o Rakhmaninov seguixen l’estel del romanticisme; mentre que, per altre costat, altres compositors com Schoenberg o Webern inicien la revolució de la atonalitat, obrint un nou camí per a la música. 

Amb la fi de la Primera Guerra Mundial, i baix l’amenaça de nous règims totalitaris a Europa, els artistes comencen a explorar noves tendències, parant atenció a tots aquells fets històrics dels quals són testimonis, i que es veuen reflectits en la seua música. 

El període republicà a Espanya

Entre tot el panorama artístic internacional de canvis constants i noves corrents, es forma al territori valencià una nova escola de joves compositors que aposten per la creació innovadora seguint les tendències provinents d’Europa. Aprofitant l’establiment de la II República a Espanya, els nous aires d’impuls i suport a l’educació i la creació cultural animen a estos joves artistes a emprendre nous projectes. Guiats pel seu mentor, el compositor Manuel Palau, este grup (anomenant Grup dels Joves) estarà format per Vicente Asencio, Ricardo Olmos, Vicente Garcés Queralt, Emilio Valdés, i Luis Sánchez. 

Luis Sánchez Fernández

Este últim, també metge de professió, hagué d’exercir com a forense en finalitzar la Guerra Civil, fins que va poder traslladar-se a Màlaga, on va ser professor d’Història de la Música al conservatori de la ciutat. Seu és el Nocturn per a orquestra de corda, compost el 1933, on Sánchez ens oferix un clar exemple del que serà el seu llenguatge i estil compositiu durant la resta de la seua carrera, combinant les harmonies post-romàntiques amb les noves corrents estètiques del moment. Com ja fera el seu mestre, Manuel Palau, Sánchez elabora el seu discurs musical amb els elements propis de la tradició orquestral del moment, però incorporant gestos pròpiament valencians, que d’alguna manera lliguen el Nocturn amb el caràcter i la tradició valenciana.

Per altra banda, Manuel Palau compon els seus Quatre Preludis per a Orquestra de Cambra en 1932. Durant este període, Palau ja és professor al Conservatori de València, i demostra en les seues partitures la qualitat de la seua música. Amb aires i tocs valencians, els Quatre Preludis combinen l’orquestració cuidada de Palau, amb la seua habilitat per a impregnar la seua música d’una atmosfera folklòrica, tot dins d’un àmbit formal. 

Britten a Anglaterra

Per últim, trobem la Simple Symphony de Benjamin Britten. Amb només vint anys va completar el compositor britànic esta peça per a orquestra de corda (o quartet de corda, també). Britten va fer ús de melodies que ell mateix havia escrit durant la seua adolescència, i en un gran treball d’orquestració, les va arranjar per a esta formació, elaborant així la Simple Symphony, on els elements hereus de la música romàntica, combinats amb les corrents neoclàssiques de principis del segle XX, es conjuguen formant el discurs musical que després serà tan recurrent en l’obra del compositor.